L’any 1994 la Víbria va complir dos anys, igual que altres nens del barri. Però hi havia un d’aquests nens que tenia tant d’interès per la Víbria i se l’estimava tant que deia que el dia que no pogués portar xumet li donaria a ella. I així va ser que a les Festes de Maig d’aquell any l’Adrià va donar el xumet a la Víbria com a símbol de maduresa i perquè ella l’hi guardés.
Des d’aleshores, tots els nens i les nenes del barri en fer-se grans porten el xumet a la Víbria i aquesta balla en honor seu la cançó del Xumet, composada expressament per a aquesta cerimònia
