La Víbria del Poblenou

Fou la primera víbria recuperada a la ciutat de Barcelona. Va actuar per primer cop a les Festes de Maig de l'any 1992, apadrinada per Teresa Farreres (Licorera del Taulat) i pels Gegants del Poblenou, en Bernat i la Maria.
Per a construir la Víbria del Poblenou ens vàrem basar en el model que apareix als gravats al boix de les auques de mitjans del segle XVIII, reproduïdes en diverses ocasions en les obres de Joan Amades, tot i que en cap moment preteníem fer-ne una reproducció exacta. Es tracta doncs, d’una figura amb un disseny propi, construïda amb materials moderns i que segueix l’estil i la gamma de colors de les altres figures de bestiari de la Colla del Drac del Poble Nou.

La Víbria del Poblenou guarda els xumets
dels nens i les nenes que ja s'han fet grans

Serà per la seva pitrera abundant, o per la tendresa del seu esguard... que des del primer dia que la van veure els nens i nenes del Poblenou, van manifestar una addicció paramaternal a la Víbria. Per tant, és força lògica la decisió espontània d’oferir-li els seus xumets.
Any rere any la Víbria recull els xumets dels nens el diumenge de les Festes de Maig.

Dóna-li el teu xumet a la Víbria!

Tot sobre "Els xumets i la Víbria" >>

Estarrufat drac del poblenou Estarrufat drac del poblenou Estarrufat drac del poblenou

Dades tècniques

Material: Fibra de vidre i resina de poliéster
Any de construcció: 1991 - 1992
Bateig: 24 de maig del 1992
Padrina: Teresa Farreres (Licorera)
Pes: 62 kg
Mides: Llargada: 210 cm. Amplada: 180 cm. Altura: 250 cm.
Constructor: Manel Ollé i Xavier Virgós
Tracció: Autoportada interiorment per 1 persona
Foc: Per 5 punts
Acompanyament musical: La Dragonera (Eduard Miralles, 1992) i La Ballada dels Marrecs (Esther Álvarez, 1995)

Anecdotari

L'any 1994 la Víbria va complir dos anys, com altres nens del barri. Però un d'aquests nens tenia tant d'interès per la Víbria i se l'estimava tant que deia que, el dia que no pogués portar xumet, li donaria a ella. I així va ser que, per les Festes de Maig d'aquell any, l'Adrià va donar el xumet a la Víbria com a símbol de maduresa i per a que ella li guardés.
Des d'aleshores, tots els nens i les nenes del barri, en fer-se grans, porten el xumet a la Víbria i ella balla en honor seu.